dissabte, 27 de febrer de 2010

Un gran mestre

Joaquim sempre va ser un gran mestre amb un gran cor.

Des dels vint-i-sis anys va començar a ser un mestre de primària a Campredó, donant les assignatures de: castellà i matemàtiques, i també si feia falta en feia d'altres.

De vegades portava una camisa tan quadrada com una llibreta de matemàtiques, amb una aroma tan bona com el de les flors, i uns pantalons marrons.

Tenia la pell morena, el pèl blanc grisenc, els ulls grans, el nas petit i un cervell ple de gom a gom de neurones intel.ligents.
Li agradava la verdura i per això el seu color preferit era el verd.
Li agradava moltíssim pintar i dibuixar.

Tenia un caràcter estricte i bo a la vegada; gràcies a això vam poder aprendre modals a part de com dividir o com es fiquen els accents en castellà.

Quan miro el sol o un núvol sempre penso en ell.
El trobaré molt a faltar.

Fi

Àlex Sorribes Mulet 6è

divendres, 26 de febrer de 2010

Et recordarem sempre

Estimat Joaquim.
Avui ens has deixat
sense tu voler-ho,
i lluny has marxat.
Nosaltres, que aquí quedem,
per sempre més et recordarem.
Espòs, pare, company, amic
i un bon mestre eixerit.
Orfe ens deixes del teu saber,
amb moltes coses per aprendre i fer.
Tots els alumnes que de tu han sortit
creu-t'ho, amb el temps ho han agraït.
I en record del teu treball,
oferim aquest detall:
Un llibre amb daurades espigues de blat ,
en senyal de la llavor que has sembrat,
i que a tots ens has deixat.

21 - 02 - 2010

Situació dels Ceips de la Zer

Tagzania: zermestral