dissabte, 27 de febrer del 2010

Un gran mestre

Joaquim sempre va ser un gran mestre amb un gran cor.

Des dels vint-i-sis anys va començar a ser un mestre de primària a Campredó, donant les assignatures de: castellà i matemàtiques, i també si feia falta en feia d'altres.

De vegades portava una camisa tan quadrada com una llibreta de matemàtiques, amb una aroma tan bona com el de les flors, i uns pantalons marrons.

Tenia la pell morena, el pèl blanc grisenc, els ulls grans, el nas petit i un cervell ple de gom a gom de neurones intel.ligents.
Li agradava la verdura i per això el seu color preferit era el verd.
Li agradava moltíssim pintar i dibuixar.

Tenia un caràcter estricte i bo a la vegada; gràcies a això vam poder aprendre modals a part de com dividir o com es fiquen els accents en castellà.

Quan miro el sol o un núvol sempre penso en ell.
El trobaré molt a faltar.

Fi

Àlex Sorribes Mulet 6è

Situació dels Ceips de la Zer

Tagzania: zermestral